Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
informe Ride

Sally Ride, autora de l'informe Ride, primera dona americana en anar a l'espai (1983); a la imatge, dins el Challenger
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
Universitat Internacional de l’Espai
Astronàutica
Institució dedicada tant a la realització de cursos d’especialització en temes relacionats amb l’espai com a la divulgació d’aquests temes entre el públic.
La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial
ENVISAT
Astronàutica
Satèl·lit d’observació de la Terra construït per l’Agència Espacial Europea.
Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la…
Mir

L’estació espacial Mir
Astronàutica
Estació espacial posada en òrbita per l’URSS el 20 de febrer de 1986 i destruïda el 23 de març de 2001.
En el seu moment, fou l’única estació permanent Hom hi realitzà nombrosos experiments i estudis, especialment sobre els efectes de les estades prolongades a l’espai en l’organisme humà el 1995 en retornà un astronauta d’una estada de 437 dies, la més llarga fins aleshores Era composta per un cos central de 21 t i 13 m de llarg, al qual hom afegí diversos mòduls, entre els quals diferents versions de la nau Sojuz a partir del 1986 i el transbordador Atlantis 1998 Les dificultats financeres de Rússia n'impediren el manteniment i la renovació, motiu pel qual, malgrat la collaboració…
estació espacial

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
Astronàutica 2019
Astronàutica
Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…