Resultats de la cerca

El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera…

És capaç de posar més de 100 t en òrbita baixa Vehicle de combustible líquid, fins el 1992 només havia efectuat dos vols, un dels quals per a posar en òrbita la llançadora Buran Els russos l’han ofert per a muntar les peces de l’Estació Espacial Internacional i evitar, així, que la llançadora hagi de fer un gran nombre de viatges

Entre ells cal destacar l’Energia rus, l’Ariane europeu, els nord-americans Atlas, Delta, Pegasus i Titan, el Llarga Marxa xinès i l’H-I japonès

Fou emprat per a posar en òrbita el primer satèllit artificial japonès, l’Osumi, l’11 de febrer de 1970

Seria capaç de situar en òrbita baixa de 50 a 100 kg

Dissenyat amb suport dels nord-americans, però de projecte purament japonès, L' H-II , fou llançat el 1993 amb la missió de fer enlairar un avió espacial japonès anomenat HOPE, i permeté posar en òrbita geoestacionària satèllits de 2 t

El 2014 va ser un any notable per a l’Agència Europea de l’Espai ESA i el seu programa científic També cal destacar que s’hi va produir l’enfortiment del paper de la Xina Les activitats comercials van seguir a bon ritme, tot i la crisi econòmica, la qual cosa confirma una vegada més la solidesa de camps com les telecomunicacions o la navegació via satèllit Malauradament, l’any també va estar marcat per les tensions militars, les quals van provocar que el nombre de satèllits d’aquesta naturalesa es multipliqués Satèllits científics Després de deu anys de viatge interplanetari, el 6 d’agost de…

El 2017 no va ser un any gaire brillant des del punt de vista científic En canvi, com a resposta al desenvolupament nuclear i balístic de Corea del Nord, els Estats Units i el Japó van incrementar d’una manera notable la seva activitat militar a l’espai El Japó va llançar una satèllit militar de comunicacions i un de reconeixement per vigilar les activitats de Corea del Nord i de la Xina Els nord-americans, per la seva banda, van posar en òrbita geosincrònica un detector de radiació infraroja, per detectar la presència de míssils, i l’ ORS5 per controlar l’existència de satèllits i deixalles…

El Curiosity va aterrar amb èxit a Mart per analitzar i investigar amb més efectivitat que els anteriors vehicles enviats © NASA / JPL-Caltech L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia Satèllits científics En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost El…

També anomenada Wuzhai, la base es troba a la província de Shanxi Entrà en funcionament el 1968 la seva situació és idònia per a posar satèllits en òrbites polars sincròniques amb el Sol A partir del 1997 començà els llançaments comercials S'ha utilitzat bàsicament per a satèllits meteorològics i científics