Resultats de la cerca

El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de la Lluna, el…

Entre les aplicacions més importants dels retrocoets, cal esmentar la de fer descendir satèllits artificials de la seva òrbita dirigint el doll de gasos endavant i amunt, l’aterratge suau d’un giny en un astre desproveït d’atmosfera i l’amortiment del xoc al final del descens d’una càpsula espacial amb paracaigudes

Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al…

La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…

De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65 000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1 000 kg

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…