Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Skynet 4
Astronàutica
Satèl·lit militar britànic, utilitzat per les forces de les Nacions Unides.
Darwin
Astronàutica
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea que té per objectiu principal cercar planetes similars a la Terra i avaluar-ne la possibilitat d’existència de vida, mitjançant l’estudi dels raigs espectrals infraroigs de les seves atmosferes.
El satèllit també havia de ser utilitzat com a observatori astronòmic infraroig L'any 2007 finalitzà la fase d'estudi de la missió i es donà per cancellada
Taiyuan
Astronàutica
Base de llançament de satèl·lits xinesa.
També anomenada Wuzhai, la base es troba a la província de Shanxi Entrà en funcionament el 1968 la seva situació és idònia per a posar satèllits en òrbites polars sincròniques amb el Sol A partir del 1997 començà els llançaments comercials S'ha utilitzat bàsicament per a satèllits meteorològics i científics
Apollo

Esquema de l’Apollo 11: 1, coberta protectora amb coet de salvament; 2, mòdul de comandament; 3, mòdul de servei; 4, mòdul lunar dins el segment adaptador
Astronàutica
Vehicle del programa Apollo.
L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies
Olympus
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions llançat el 1989.
Fou llançat originàriament per a fer proves de noves tecnologies aplicades a les telecomunicacions Utilitzat per a transmissions televisives, cobreix tot Europa i ha retransmès llançaments des de Cap Kennedy Després de cinc anys en funcionament, l’Olympus entrà en contacte amb les restes del pas dels Perseids La correcció de l’òrbita provocà que es perdés el control sobre el satèllit, per la qual cosa la missió es donà per acabada a l’agost del 1993
cosmòdrom de Pleseck
Astronàutica
Base de llançament de coets situada a Rússia.
El cosmòdrom es troba situat a uns 200 km al sud de la ciutat d’Arkhangel’sk, a l' oblast homònima Fou construït el 1957 pel govern soviètic per al llançament de míssils balístics intercontinentals S’ha fet servir tant per al llançament de sondes i satèllits com per a proves de míssils La seva localització és idònia per a collocar vehicles espacials en òrbites polars per aquesta raó s’ha fet servir molt per a satèllits militars d’observació El cosmòdrom de Pleseck ha estat el més utilitzat del món s’hi llançà més de la tercera part dels coets enviats a l’espai entre els anys…
Spacelab
Astronàutica
Laboratori espacial tripulat, resultat d’un programa de col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora…
estació orbital

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m 3 de volum, habitable per tres astronautes durant uns quants mesos, acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials que hi arriben mitjançant naus de transport i que hi romanen durant un temps prolongat a fi de realitzar experimentacions en baixa gravetat.
Els programes Sl’ut soviètics i Skylab nord-americans en són exemples
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…