Resultats de la cerca

De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…

L’IKI s’encarrega de la planificació i el desenvolupament de l’exploració espacial russa i de la cooperació internacional en el camp aeroespacial

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea  ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU…

La CSA és una agència federal establerta el 1989 amb la finalitat de desenvolupar el sector aeroespacial canadenc Opera una sèrie de satèllits d’observació terrestre, com els RADARSAT, que estudien els canvis del clima terrestre, i el SCISAT, que investiga la capa d’ozó També controla diversos satèllits de telecomunicacions MSAT, NIMIK i ANIK i científics Alouette, MOST La CSA participa en el programa de l’Estació Espacial Internacional

Fou fundada el 1969 amb l’objectiu de promoure el sector aeroespacial indi Controla diversos programes com el sistema nacional indi de satèllits INSAT i el sistema indi de satèllits de sensors remots IRS Ha desenvolupat un coet llançador, el PSLV, capaç de collocar càrrega en òrbita polar sincrònica amb el Sol, que fou enviat a l’espai per primera vegada al setembre del 1997 Ha creat també un vehicle de llançament per etapes, el GSLV, per a collocar càrrega en òrbita geosincrònica, que efectuà el seu primer llançament comercial al maig del 2003

Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora…

La primera versió de proves fou el X-30 i l’han de seguir el X-33 i el X-34 Té per objectiu desenvolupar tecnologia aeroespacial que es pugui emprar per a construir naus amb capacitat d’enlairar-se com un avió i arribar fins a òrbites baixes, i desenvolupar tecnologia utilitzable en vols espacials prolongats El resultat són els vehicles de la sèrie X Entre els darrers models es troba l’X-38, un vehicle de reentrada d’emergència També hi ha l’X-43 o Hiper-X, un vehicle pensat per a dur a terme vols hipersònics, alimentat amb un tanc d’hidrogen líquid l’oxigen l’obté directament…

Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots…

Fundada l’any 1963 com a resultat de la fusió de l’ American Rocket Society i l’Institute of Aerospace Sciences És la més important associació dedicada a l’astronàutica, tant pel nombre de socis 28 000 el 1984 com per les seves publicacions, entre les quals sobresurten Astronautics and Aeronautics , AIAA Journal , Journal of Aircraft , i Journal of Spacecraft and Rockets També pren part en l’edició de l’ International Aerospace Abstracts , collecció quinzenal de resums de tota la literatura tècnica mundial sobre aquestes matèries

La NASA fou legalment creada a l’octubre del 1958 National Aeronautics and Space Act, sota l’impuls de l' American Rocket Society i de la National Academy of Sciences té la seu central a Washington, i en la seva creació absorbí el personal i les installacions de la NACA Els programes d’investigació són duts a terme, d’una banda, per contracte i subcontracte amb indústries privades i amb universitats, i de l’altra, en centres d’investigació propis Les recerques se centren especialment en els camps del vol espacial tripulat llançadora espacial, estacions espacials, de la ciència espacial física…