Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i esdevingué l’òrgan…