Resultats de la cerca

El 1934 entrà a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació en llengües i humanitats i s’interessà per les antigues civilitzacions de l’Orient Mitjà A partir de les colleccions de tauletes cuneïformes del monestir, adquirí rudiments de sumeri i accadi El 1955 anà a París, on subsistí a base de feines diverses Perfeccionà els coneixements de sumeri amb Jean Nougayrol i inicià un doctorat a l’École Pratique des Hautes Études, i obtingué el títol el 1965 amb la tesi Le débat soumerien entre l’houe et l’araire El 1958, el sumeriòleg Samuel Noah Kramer el convencé per a incorporar-…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías estéticas de la cultura…

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració amb Joan…

És autor del Dizionario di abreviature latine ed italiane 1899 i Cronologia, cronografia e calendario perpetuo segona edició, 1930 La primera obra té com a base el fons de registres i documents de l’Archivio Vaticano i fou continuada posteriorment per August Pelzer a Abréviations latines médiévales 1966

Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia

Cec des de tres anys, fou alumne i professor 1828 de l’Institut des Aveugles, de París Prenent com a base la sonografia Barbier, inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes sistema Braille

Fou professor a Rotterdam, a la Haia i a Leiden La seva obra és publicada principalment a les revistes Mnemosyne , Museum , Philologische Wochenschrift i Vigiliae Christianae Entre les seves edicions de Tertullià destaquen les preparades per al Corpus Christianorum, d’una gran erudició i d’un gran sentit crític No pogué acabar l’edició crítica de les obres de Pacià de Barcelona, que preparava des del 1931

Publicà diverses obres de taquigrafia, especialment Nuevo Sistema de Taquigrafía 1905 i Estenografía 1916, on aplicà la taquigrafia cursiva El seu mètode fou adaptat al català per Delfí Dalmau i Gener