Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
braquigrafia
Escriptura i paleografia
Branca de la paleografia dedicada a l’estudi i la interpretació de les abreviatures.
crisògraf | crisògrafa
Art
Escriptura i paleografia
Copista que escrivia manuscrits en lletres d’or.
j
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Desena lletra de l’alfabet català, anomenada jota [pl jotes].
La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…
expuntuar
Escriptura i paleografia
En els manuscrits antics, posar un punt, o més d’un, sota una lletra o una paraula, com a signe de correcció, per indicar-ne la supressió.
alfabet georgià

Alfabet georgi``a
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua georgiana.
La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII, i la “guerrera” mḫedruli…
marge
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Espai blanc de la dreta o de l’esquerra d’una pàgina escrita, sobretot el de l’esquerra.
Miquel Civil i Desveus
Escriptura i paleografia
Assiriòleg i sumeriòleg.
El 1934 entrà a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació en llengües i humanitats i s’interessà per les antigues civilitzacions de l’Orient Mitjà A partir de les colleccions de tauletes cuneïformes del monestir, adquirí rudiments de sumeri i accadi El 1955 anà a París, on subsistí a base de feines diverses Perfeccionà els coneixements de sumeri amb Jean Nougayrol i inicià un doctorat a l’École Pratique des Hautes Études, i obtingué el títol el 1965 amb la tesi Le débat soumerien entre l’houe et l’araire El 1958, el sumeriòleg Samuel Noah Kramer el convencé per a incorporar-…