Resultats de la cerca

Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels comtes…

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle, comunicació al IV…

És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals Pel que fa a…

Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic —proper encara a l’escriptura jeroglífica— del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i sacerdotals d’ací el…

El 1934 entrà a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació en llengües i humanitats i s’interessà per les antigues civilitzacions de l’Orient Mitjà A partir de les colleccions de tauletes cuneïformes del monestir, adquirí rudiments de sumeri i accadi El 1955 anà a París, on subsistí a base de feines diverses Perfeccionà els coneixements de sumeri amb Jean Nougayrol i inicià un doctorat a l’École Pratique des Hautes Études, i obtingué el títol el 1965 amb la tesi Le débat soumerien entre l’houe et l’araire El 1958, el sumeriòleg Samuel Noah Kramer el convencé per a incorporar-…

Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…