Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
escriptura bul·làtica
Escriptura i paleografia
Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del s XV al XIX.
Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es…
librari | librària
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura cal·ligràfica, més usada en els còdexs, que es caracteritza per una recerca de la claredat, la regularitat i la simetria, sovint d’una aparença estètica, qualitats que no són tan curades per l’escriptura documental, més cursiva i menys intel·ligible, a causa de la seva asimetria.
paleografia
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics en ells mateixos (formes, origen i evolució) i per a llur interpretació adequada (lectura, datació i localització).
Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…