Resultats de la cerca

Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen…

En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…

El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…