Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
mode
Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides concretament, 19 4 de…
baralípton
Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la quarta figura en el qual les premisses són universals afirmatives i la conclusió particular afirmativa mode
).
quantificació del predicat
Lògica
Reforma introduïda per W. Hamilton en la lògica del judici consistent a atribuir al predicat de certes proposicions afirmatives, que en lògica clàssica són sempre particulars, una extensió universal (ex: alguns animals són [tots els]homes) i una extensió particular a certes proposicions negatives, que clàssicament són universals (ex: l’home no és [cert]animal).