Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
inferència
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom passa d’una o més proposicions, acceptades com a veres o falses, a una altra proposició, la veritat o falsedat de la qual hom suposa que depèn de la veritat o falsedat de la primera o les primeres proposicions.
Quan hom fa el pas sense proposicions intermèdies, la inferència és dita immediata altrament, mediata
inferència
Lògica
En la lògica simbòlica, qüestió metalògica relativa a l’establiment de les anomenades regles d’inferència, variables segons els càlculs proposats, que permetin la derivació d’una conclusió a partir d’unes premises.
vaguetat
Lògica
Característica de certes frases o enunciats del llenguatge com ara ‘‘aquest home és calb’’ que donen lloc a proposicions inverificables (això és, que no són clarament i exclusivament veritables o falses) i que incompleixen lleis com ara la transitivitat (perquè no hi ha límít precís entre, en l’exemple citat, un ‘‘calb’’ i un ‘‘no calb’’).
En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que han acceptat la…
deducció natural
Lògica
Mètode de lògica proposat per Gerhard Gentzen el 1934, consistent en unes regles d’inferència, vàlides tant en la lògica sentencial com en la quantificacional.
inversió
Lògica
Inferència d’una proposició (dita inversa) d’una altra (dita invertenda), de manera que el subjecte de la primera és el contradictori de la segona.
Només A i E donen inverses