Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió
conjunció
Lògica
Connectiva binària i, que en la lògica simbòlica pot ésser representada per un punt (.) o bé pels signes ∧ i &.
La proposició resultant de la conjunció de dues proposicions p ∧ q serà falsa si p , q o bé ambdúes són falses
discurs
Lògica
En la semiòtica contemporània, complex de signes que poden tenir diversos modes de significació i ésser utilitzats amb diferents propòsits.
càlcul lògic
Lògica
Sistema de signes no interpretats, en el qual els enunciats són tractats algorísmicament ( algorisme
) i les formacions i les operacions s’efectuen d’acord amb unes regles explícites.
El càlcul és objecte de la sintaxi lògica , i opera amb esquemes formals, independentment de tota significació o contingut, per tal d’evitar les ambigüitats i les impropietats del llenguatge ordinari Consta d’un conjunt de símbols elementals, d’unes regles de formació i combinació de símbols i d’unes regles de transformació Per a ésser vàlid, el càlcul ha d’ésser consistent, complet i decidible Esbossat ja en Ramon Llull i més tard en Leibniz, aconseguí el primer desenvolupament important amb l’àlgebra de la lògica del s XIX George Boole, Ernst Schröder, i ha estat perfeccionat…