Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
crioturbació
Geomorfologia
Hidrografia
Modificació en la disposició de les capes d’un sòl o d’una formació sedimentària deguda a l’acció del glaç.
L’observació dels efectes que produeix permet de reconèixer en una àrea determinada la importància del sistema periglacial durant els períodes freds del passat És produïda per l’augment del volum de l’aigua en glaçar-se, la qual, en fer pressió —que pot arribar a ésser considerable—, forma petits plecs, involucions, bofegaments i fractures
permagel
Geomorfologia
Hidrografia
Sòl, o formació superficial, que roman glaçat durant anys consecutius.
La zona glaçada pot atènyer centenars de metres de gruix Durant l’època estival es desglaça la part superficial i queda amarada d’aigua ja que el sòl glaçat en profunditat actua com una capa impermeable En aquest nivell superficial es poden produir fenòmens de solifluxió, crioturbació i processos pedològics Ocupa la totalitat de l’Antàrtida i més de la meitat de la superfície del Canadà, Alaska i Rússia
fragmentació
Geomorfologia
Hidrografia
Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.
En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids
lagun
Hidrografia
Llacuna, d’aigua salada, dels atols o esculls anulars formats completament per coralls.
En el fons del lagun hi ha zones calcàries procedents de l’erosió dels coralls, així com pinacles de corall viu que assoleixen com a màxim el nivell de la baixamar Les profunditats dels laguns oscillen de 50 a 80 m
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
aixaragallament en mantell
Hidrografia
Escorriment en mantell de les aigües temporeres, sovint de gruix escàs, provinents de la pluja o de la fusió de la neu, que formen xaragalls.
El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament
banc
Geomorfologia
Hidrografia
Baix format per sorra, quasi a flor d’aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions.
cadireta
Hidrografia
Resclosa natural en un curs d’aigua, formada per l’aflorament transversal de roques resistents.
llacuna
Hidrografia
Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac.
Algunes llacunes actuals foren, en temps passats, grans llacs, com la llacuna de Gallocanta, l’extensió de la qual era, durant el Quaternari, quasi cinc vegades més gran
antina
Geomorfologia
Hidrografia
Roca situada prop de la costa i just per sota del nivell de l’aigua.