Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ona de Kelvin
Hidrografia
Ona en equilibri geostròfic que es propaga seguint un contorn.
Les ones de Kelvin es caracteritzen per no tenir velocitats perpendiculars a la paret, ja que les forces induïdes pel gradient de pressió a causa de la variació de la superfície causada pel pas de l’ona queden compensades per la força de Coriolis Aquestes ones es poden observar a l’equador i es propaguen cap a l’est, allà on la força de Coriolis canvia de signe
tómbol
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu format per una fletxa o cordó litoral que uneix una illa al continent.
És originat per l’acumulació de materials aportats per les ones —refracció o convergència entorn de l’obstacle— entre l’illa i la línia de costa Els tómbols poden ésser simples, és a dir, un cordó, com a Peníscola, o dobles, com a Monte Argentario Itàlia Rarament són triples
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
bufador
Geomorfologia
Hidrografia
Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
abrasió
abrasió marina
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva que les ones exerceixen sobre les costes rocoses, amb la formació de plataformes d’abrasió> i de penya-segats.
Hom utilitza aquesta denominació després dels treballs del geògraf alemany Ferdinand von Richthofen
sapa
Geomorfologia
Hidrografia
Procés erosiu consistent en l’excavació de la base d’un vessant escarpat, feta sobretot per les ones marines, al litoral, o per les aigües d’un curs fluvial als seus costats.
Les parts superiors del vessant resten, doncs, sense suport i cauen a mesura que l’erosió avança