Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
veterinària
Veterinària
Ciència i art de curar les malalties dels animals.
Actualment la veterinària estudia també els problemes de la nutrició, la selecció genètica, la bromatologia, etc Les primeres dades concretes que hom coneix sobre la veterinària, els inicis de la qual coincideixen amb el començament de la domesticació dels animals, són recollides en el Codi d’Hammurabi segon millenni aC Aristòtil 384-322 aC, en les seves obres d’història natural, recull dades sobre les malalties dels animals i els seus remeis Els romans Lucreci 94-55 aC i Luci Juni Columella segle I es destaquen per llurs treballs sobre veterinària El collegi de veterinària de València 1895 —…
Salvador Riera i Planagumà
Veterinària
Veterinari.
Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d’honor del Collegi de Veterinaris de Barcelona Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs uns 831, la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina
Josep Sèculi i Brillas
Veterinària
Veterinari.
Promogué activitats científiques dirigí les revistes Anales , Veterinaria i Noticias Neosan i publicà un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapia, Veterinaria práctica , etc És membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona El 1954 fou nomenat president del Collegi de Veterinaris de Barcelona
Jaume Pagès i Basach
Veterinària
Veterinari.
S'especialitzà en estudis d’higiene i el 1927 fou nomenat cap dels serveis de sanitat de Girona Impulsà la creació d’escorxadors frigorífics i de centrals lleteres a les comarques gironines El 1936 fou elegit president del Collegi de Veterinaris de Catalunya És autor d' Autosuficiencia alimenticia de España , premi Francisco Franco el 1948
Josep Maria Vila i Vidal
Veterinària
Veterinari.
En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya
Ramon Vilaró i Galceran
Veterinària
Veterinari.
Fou secretari de redacció de La Veterinaria Catalana i secretari del Collegi de Veterinaris de Catalunya Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña 1933 Treballà especialment sobre el bestiar porcí Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona
Pau Martí i Freixas
Veterinària
Veterinari.
Ingressà en el cos de veterinària municipal de Barcelona i en fou nomenat degà 1925 Fundà a Barcelona, conjuntament amb Gordón Ordás i Cayetano López, l’Instituto Veterinario Nacional 1919 i la “Revista dels serveis sanitaris i demogràfics municipals de Barcelona” 1929 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1922-24 Morí a Berlín a conseqüència d’un accident aeri
Antoni Riera i Adroher
Veterinària
Veterinari.
Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona
Pere Costa i Batllori
Veterinària
Veterinari, especialista en nutrició animal.
Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1973 i del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona 1977 des d’on promogué la creació de la Federació de Collegis Veterinaris de Catalunya És professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal
Francesc Sugrañes i Bardají
Veterinària
Veterinari.
Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899