Resultats de la cerca
Es mostren 532 resultats
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
valor real
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
valor facial
Numismàtica i sigil·lografia
En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.
trossell
Numismàtica i sigil·lografia
Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic.
Era de ferro i tenia forma allargada i cilíndrica, amb l’encuny en un dels extrems Per l’altre rebia el cop de martell que transmetia al cospell, situat damunt l’encuny fix o pila