Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Rocabertí de Sant Salvador
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Agramunt (Urgell), a l’E de la Donzell i a 5 km al N d’Agramunt.
És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola
la Sanabra
Absis semicircular del santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra
© Fototeca.cat
Antiga caseria
Masia
Església
Masia, església i antiga caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al S del terme, de la qual resta un mas i l’església de Santa Maria, d’una nau i absis semicircular.
Remolins
Antiga caseria
Antiga caseria i terme del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a la vall de Valldarques
.
Centrada per l’església de Santa Maria de Remolins , la caseria, despoblada, és mencionada en el Spill de 1519 com a mas o vila rural de Remolins
Los Ríos de Arriba
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Begís (Alt Palància), vora el Palància, aigua amunt de la vila.
els Frares
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Faura (Camp de Morvedre), situat en el centre de la vall de Segó.
Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli dels Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins el 1845 Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls
Cotes
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Alcoi (Alcoià), entre el vessant meridional de la serra de Mariola ( Cotes Alt
) i la vora esquerra del riu d’Alcoi ( Cotes Baix
), al límit amb el terme de Cocentaina (Comtat), ocupat actualment per un polígon industrial.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic
Correnties
Antiga caseria
Antiga caseria de poblament disseminat del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la zona de l’horta a la dreta del Segura.
Es dividia entre Correnties Altes , Correnties d’Enmig i Correnties Baixes
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
pellofa
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos