Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
pista
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament d’informació (magnètics, com magnetòfons, ordinadors, etc, o òptics, com pel·lícules, discs òptics, etc.), zona del suport mòbil de la informació (cinta, disc, tambor, pel·lícula, etc.) on és enregistrada una informació determinada.
Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista…
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
pellofa

Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
presa de so
Electroacústica
Operació mitjançant la qual és possible de transmetre un so, que hom capta amb un micròfon, cap a una cadena d’amplificació i enregistrament o reproducció de so.
victoriat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.
Pesava 3/4 de denari i era equiparat a la dracma d’Illíria Vers el 104 aC fou encunyat amb un valor equivalent a mig denari
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
maqueta
Electroacústica
Música
Disc o casset que conté mostres d’execucions musicals, i que permet donar una idea de la realització final del producte.
CD de butxaca
Electroacústica
Música
Aparell de reproducció de discs compactes, de petites dimensions, consistent en una capseta proveïda d’un capçal lector i d’uns auriculars molt lleugers.
centrador
Electroacústica
Cilindre adaptable a l’eix del plat d’un giradiscs per a rebre discs de 45 rpm de forat gros.
casset digital
Electroacústica
Tipus de casset
en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes disposades en sentit diagonal a la seva amplada i paral·leles entre elles.
Els capçals d’enregistrament i de lectura, situats a la perifèria de sengles tambors cilíndrics, giren al voltant d’un eix perpendicular al del sentit d’inclinació de les pistes, tot descrivint sobre la cinta una trajectòria que coincideix amb la de les pistes Aquesta casset , més petita que les tradicionals, és capaç de reproduir un espectre i una dinàmica sonora més amplis que l’anterior
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina