Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent del valor de sis diners corresponent a un terç de croat.
Se'n coneixen d’Alfons el Magnànim a Barcelona, de Pere de Portugal i de Joan II a Tortosa, Lleida i Tàrrega
gentil
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal (1367-83).
Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents
joaní
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducat d’or encunyat per Joan II a València i a Saragossa.
El tipus s’inspirà en el del pacífic de Pere de Portugal Fou el primer ducat batut a la corona catalanoaragonesa Els documents apliquen també el nom de joaní als rals d’argent aragonesos de Joan II Els joanins foren les primeres monedes d’or i d’argent consentides pels estaments aragonesos que no n'havien admès d’altres que el diner jaquès de billó
moneda berguedana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Berga, batuda, segurament, a la ciutat de Berga, des del s X, pels comtes de Berga i de Cerdanya fins el 1120, que Ramon Berenguer III hi introduí la moneda barcelonesa.
Durant la guerra contra Joan II, Pere IV, el Conestable de Portugal, autoritzà 1466 l’encunyació de croats i terços de croat de plata que imitessin els barcelonesos durant la guerra dels Segadors 1641 tornà a encunyar moneda obsidional d’argent peces de 5 rals i de 5 sous Durant la primera guerra Carlina, la Junta de Berga hi encunyà moneda mitja pesseta d’argent i una moneda de coure del 1840
fort de Ferran
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portugesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.
fort
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal, que valia 40 reis.
Modernament hom en diu tornès
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària de Portugal, equivalent a 0,030910 grams d’or fi.
Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002
ceitil
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Alfons V de Portugal (1438-81) com a sobirà de Ceuta i que hom continuà batent fins al regnat de Sebastià I de Portugal (1557-78).
dobler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó que Pere de Portugal autoritzà a batre a Menorca l’any 1465.
Devia tenir els mateixos tipus i característiques dels doblers mallorquins
medalla moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i les de les medalles.
Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que feren alguns sobirans i…