Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una de les més…
mestre de seca
Numismàtica i sigil·lografia
Des del s XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi
diner melgorès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.
Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…
medalla moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i les de les medalles.
Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que feren alguns sobirans i…
fort | forta
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de bona qualitat o millor aliatge.
fort de Ferran
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portugesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Quantitat petita amb la qual hom contribueix a un fi determinat.
numismatografia
Numismàtica i sigil·lografia
Descripció sistemàtica de les monedes i medalles.
novenet
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, apareguda al segle XVIII, que tenia un valor de mig ral i una equivalència amb nou diners, fet del qual li vingué el nom.