Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària principal dels Països Baixos (fl), establerta l’any 1816, equivalent a 0,245489 grams d’or fi.
El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or dels grans ducs de Toscana encunyada a Florència entre el 1588 i el 1792, amb un pes lleugerament per sota dels 3,5 grams i conservant algunes de les característiques del florí medieval, bé que amb unes grans variacions de tipologia.
Era coneguda també amb el nom de sequí
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Florència des de la fi del s XII o del començament del XIII, d’un pes d’1,80 grams i un valor d’un sou.
felús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda àrab de coure, que deriva del follis bizantí.
Hom n'encunyà a Al-Andalus durant el califat de Còrdova i als regnes de taifes
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or borgonyona del duc Felip el Bo (1419-67) del pes d’un ducat (3,6 grams).
Era anomenada també chevalier d’or pel tipus de l’anvers la figura del duc armat i a cavall, que continuava la iconografia del franc à cheval i de l' alfonsí d’or
exerg
Numismàtica i sigil·lografia
Segment inferior d’una moneda, generalment separada de la resta de figures per una línia horitzontal que sol contenir alguna lectura, un símbol o un ornament.
estatera
Numismàtica i sigil·lografia
Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del s VII aC.
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…
lliura reformada de Carlemany
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal introduïda per Carlemany en 793/794 tot incrementant la lliura romana a un valor pròxim als 408 grams.
Carlemany disposà, també, que la talla del diner d’argent fos de 240 diners per lliura