Resultats de la cerca

President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de ceca y…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s’especialitzà en treballs de numismàtica Ha publicat entre altres estudis Las monedas de Arse-Saguntum 1967, Las monedas hispano-cartaginesas 1973, La moneda de Barcelona 1976, The Aes coinage of Emporion 1977, Las monedas ibéricas de Ilerda 1978, Numismática antigua de Hispania 1979, Les monedes ibèriques de Tàrraco 1983, Estadística aplicada a la Numismàtica 1985, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August 1993, Denarios i quinarios ibéricos 1995 i Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem…

El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi

El seu origen podria ésser la forma abreujada del nom Napoleó, que apareix en les monedes del rei Josep Bonaparte Ioseph Nap Dei gratia