Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
pitxol
Numismàtica i sigil·lografia
A Sicília, moneda petita de billó, i a vegades també de coure, corrent als s. XV i XVI i que corresponia al denaro o diner.
pirral
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere II de Catalunya-Aragó i Constança (1276-85).
El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília
piastra
Numismàtica i sigil·lografia
A Bolonya, al segle XVI, moneda d’argent del valor d’un testó romà.
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
pesal
Numismàtica i sigil·lografia
Peça per a comprovar el pes de les monedes.
Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament dels pesos era…
perpra
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària bizantina nascuda de la reforma d’Aleix I el 1092.
Tenia llei de 21 quirats i pesava 4,40 g Substituí l' histamenon i el solidus , i fou encunyat fins la primera meitat del s XIV
pengö
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga unitat monetària hongaresa dividida en 100 fillers
.
Instituïda el 1925, fou substituïda el 1946 pel forint
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Diminutiu de peça, usat per a designar les monedes de valor menor d’una sèrie.
patacó
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda d’argent, d’una unça de pes, retallada amb tisores.