Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda d’argent del pes d’un scudo d’argento, molt corrent als estats italians al s XVI.
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana d’or, imitació dels ducats italians, coneguda també amb el nom d’excel·lent de la magrana (per afegir aquest símbol a l’escut heràldic), i amb valor del doble castellà d’or.
El seu origen és la pragmàtica de Medina del Campo del 1497
Salvador Palau i Rabassó
Primer segell en català de l’any 1967, amb la llegenda “Castellers”, impulsat per Salvador Palau i Rabassó
©
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat i expert en filatèlia.
Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista…
xuc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de cinc pessetes d’argent o duro, encunyada a l’Estat espanyol des del 1869 fins al 1899, a la seca de Madrid.
xavo
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al Principat de Catalunya i al País Valencià a l’ochavo, moneda de coure emprada durant el regnat de la dinastia borbònica, especialment la moneda de quatre maravedisos (xavo de quatre) o la de vuit maravedisos (xavo gran).
xavalla
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes de coure o d’altre metall no preciós.
xapeta
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, especialment al País Valencià, moneda de coure dels Borbó, del valor d’un quart o dos xavos.
xambergo
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa, encunyada a la seca reial de la ciutat per llicència del lloctinent duc de Parma, del 1677, amb la mateixa llei dels rals de vuit castellans, segons opinió de Salat, i que havien de tenir un valor intrínsec de divuit i mig a dinou diners.
Segons Campmany, eren de la mateixa classe de moneda que els rals, malgrat que aquests, l’any 1697, corrien al for de 40 diners Mateu i Llopis opina que també es deien xambergos els rals de vuit castellans de Carles II
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…
moneda valenciana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de València, pròpia del País Valencià.
El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II…