Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
corrent
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la distinció entre el valor de mercat d’una moneda i el seu equivalent en diners segons la taxació oficial.
Així, al segle XV hom distingia entre el florí d’or moneda efectiva taxat en 13 sous i el florí corrent pagat a 11 sous de diners
coronat d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat per Joan I a la blanca coronada
de billó encunyada a Perpinyà i a Girona.
Aquest rei li assignà una valor de 4 diners, una talla de 144 per marc i 5 diners de llei També féu encunyar el doble coronat i el mig coronat
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Ferran I de Nàpols.
El seu valor fou equiparat al del ral o carlí d’argent de Nàpols
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al diner valencià i al diner barceloní de Jaume I que, tipològicament, imitaven el ral provençal.
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ral provençal d’Alfons el Cast encunyat a Marsella des del 1185.
Era un diner de billó 33% d’argent i del mateix valor que el diner barceloní i aragonès d’aquest rei
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa d’or equivalent a 10 milreis
, segons el sistema monetari implantat el 1868 i vigent fins el 1911.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda austríaca encunyada en or des del 1857 (i des del 1892, en argent, amb peces múltiples d’or); valia mig florí i era divida en 85 pfennige
o 100 heller
.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or valenciana anomenada també escut
, creada per Carles V l’any 1544, a imitació dels escuts o corones castellanes, amb el tipus castellà de la creu de Jerusalem a l’anvers, i, al revers, el tradicional escut del Regne de València coronat; tenia una valor de vint sous.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Escut, moneda d’or castellana, però encunyada per primera vegada a Barcelona l’any 1535, amb motiu de l’expedició de Carles I contra Tunis.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Ral d’argent castellà de Pere I i Enric II que porta la inicial del rei coronada, com en la instrucció d’Enric II per a la seca de Múrcia, del maig del 1369.