Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
aspre
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè, des de Manuel I fins a Aleix IV (del s XIII al XV).
argentum oscense
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que els llatins donaren a la moneda indígena que circulava per la província d’Hispània Citerior, probablement les dracmes ibèriques.
Fou retirada pels romans al començament del s II aC
ardit
Anvers d’un ardit encunyat a Barcelona (1614) i revers d’un ardit encunyat a Perpinyà (1611)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda, petita, de coure anglesa anomenada farthing
en anglès.
Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93, foren…
antoninià
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de baixa llei (no més d’un 20% d’argent a l’inici i després de coure) i pes aproximat de 5,45 g.
Encunyada a partir de Marc Aureli Antoní Caracalla 211-217 Li fou assignat el valor de dos denaris de plata
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda menuda de billó de poc valor.
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es…
bijugat | bijugada
Heràldica
Numismàtica i sigil·lografia
Dit d’una moneda, una medalla, un besant, una rodella, etc, que porta dos caps de perfil l’un tapant gran part de l’altre.
amadeu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes d’argent de cinc pessetes, encunyades a Madrid a partir de l’any 1871, a nom del rei Amadeu.
albertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al patacó, moneda dels Països Baixos feta encunyar al començament del s XVII pels arxiducs d’Àustria, Albert i Isabel.