Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
reiet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes espanyoles de 5 cèntims d’Alfons XII, i a les de 2 i 1 cèntims d’Alfons XIII.
tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda d’argent característica dels països germànics (Joachimstaler Guldengroschen), batuda per primera vegada per l’arxiduc Segimon del Tirol el 1484, amb un valor de 60 Kreuzer
.
El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al 1933 foren…
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de 25 pessetes (cinc duros) batuda a nom d’Alfons XII el 1881.
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó batuda a l’illa d’Eivissa a nom de Carles II, del valor de cinc sous eivissencs.
cinquè
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’una moneda castellana de billó, que valia mig maravedís, referida a l’ordenament del 1373, donat pel rei Enric II de Castella.
cinquantí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de plata, encunyada pels reis Felip III, Felip IV i Carles II a la seca de Segòvia, d’un valor de cinquanta rals, d’on li ve el nom, un pes de 169 grams i un mòdul de 75 mm.
Era de fet una moneda d’obsequi, d’emissió i circulació limitades
contramarca
Numismàtica i sigil·lografia
Marca que hom posa en una moneda ja encunyada, l’objecte de la qual és modificar-ne o ratificar-ne el valor legal, l’àmbit de circulació o qualsevol altra característica.
aspre
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent que circulà a Rodes des del s XIV, encunyada per l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques