Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
agramuntesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de billó (diners i òbols) encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell a partir d’Ermengol VII (1154-84) fins al s XV.
Tenia el mateix valor que els diners aragonesos circulants a Lleida i Tortosa fins als XVI i inicialment també que els barcelonesos
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Als XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, als…
baiocco
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del sud d’Itàlia que al s XV equivalia a un sou.
ducat d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte usada al s XVIII a Espanya, equivalent a 8 rals forts i 15 maravedissos.
doblonet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al País Valencià, al s XVIII, a la moneda d’or de mig escut i també, al s XIX, a la petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó, conegudes més generalment amb el nom castellà de durillos
.
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a tota moneda d’or musulmana, corrent al s XIII, al temps de les conquestes de Mallorca i de València.
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda d’argent del pes d’un scudo d’argento, molt corrent als estats italians al s XVI.
ral d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda catalana d’argent: a Mallorca i al Regne de València del s. XV al XVII, i a Barcelona al s. XVII (croat).
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la moneda pròpia,…