Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa encunyada en or i en argent des d’Enric VII a Carles II, i després, només en argent, amb un valor de cinc xílings.
Fou encunyada, també, la mitja corona L’encunyació fou suspesa entre el 1902 i el 1907
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diverses monedes que porten una corona com a tipus representant a l’anvers o al revers de la peça.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa d’or equivalent a 10 milreis
, segons el sistema monetari implantat el 1868 i vigent fins el 1911.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda austríaca encunyada en or des del 1857 (i des del 1892, en argent, amb peces múltiples d’or); valia mig florí i era divida en 85 pfennige
o 100 heller
.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or valenciana anomenada també escut
, creada per Carles V l’any 1544, a imitació dels escuts o corones castellanes, amb el tipus castellà de la creu de Jerusalem a l’anvers, i, al revers, el tradicional escut del Regne de València coronat; tenia una valor de vint sous.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Escut, moneda d’or castellana, però encunyada per primera vegada a Barcelona l’any 1535, amb motiu de l’expedició de Carles I contra Tunis.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Ral d’argent castellà de Pere I i Enric II que porta la inicial del rei coronada, com en la instrucció d’Enric II per a la seca de Múrcia, del maig del 1369.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, encunyada per primera vegada pel rei Felip IV el 1340.
heller
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda austríaca i txecoslovaca de bronze i níquel equivalent a un cèntim de corona.
esterlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors, amb el bust del rei, coronat, i revers amb creu i grups de tres punts a cada angle, en la qual s’inspirà el tipus de moneda barcelonesa de tern.
La circulació d’esterlins a la corona catalanoaragonesa és documentada des de la fi del s XII i al s XIII