Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
guillat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.
El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducató d’or d’Alfons el Magnànim, encunyat a Gaeta i Nàpols durant la guerra contra els angevins.
També és anomenat alfonsí d’Aragó i alfonsí de Nàpols A partir del 1476 equivalia a 33 sous barcelonesos
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…