Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren expressats en lliures…
moneda de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent, usat per a expressar quantitats molt elevades.
El talent i la mina a l’antic Orient i a Grècia, la lliura i el sou a l’Europa medieval i moderna foren unitats o monedes de compte
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.
A Catalunya prevalgué sempre l’ús de la lliura sobre el marc com a unitat de compte
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
ducat d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte usada al s XVIII a Espanya, equivalent a 8 rals forts i 15 maravedissos.
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada a la monarquia hispànica, generalitzada des del s. XVIII i oficialitzada el 1809 (billó).
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València, ral d’argent castellà que corria amb un valor, al segle XVII, de quinze diners del país.
Al s XVIII en valia ja disset Corresponia a la quinzena part de la lliura valenciana, unitat de compte
dècim | dècima
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda espanyola de coure que valia la dècima part d’un ral, encunyada el darrer terç del regnat d’Isabel II.
Com a monenda de compte perdurava encara a mitjan s XX a Mallorca amb l’equivalència de 5 cèntims per a dues dècimes
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval siciliana de compte que el 1222, sota el rei Frederic II, valia 1/600 de l’unça d’or.