Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels segles IX-XI.
A la documentació catalana, hi és citat des del segle X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen iafarí, amurí, ceptí, etc Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al segle XI, i n'hi ha esment del segle X al XII
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…