Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, encunyada des del 1471 per Enric IV, de 4,55 g de pes i llei de 23 3
/ 4
quirats.
A l’anvers duia un castell i al revers un lleó
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada per Felip II de Castella com a rei de Nàpols, amb un pes d’uns 30 centigrams.
Duia el bust del rei, i al revers, un fragment del collar del toisó d’or
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, de pes semblant a l’anterior, encunyada pels Reis Catòlics, que des del 1475 corresponia al mig excel·lent.
Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers
dupondi
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de bronze que equivalia a dos asos.
Durant la república duia el cap de Minerva a l’anvers i al revers, una proa de nau amb la marca de valor II Hom continuà batent-ne durant l’Imperi fins que Trajà i Trebonià deixaren d’encunyar-ne
enric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or del regnat d’Enric IV de Castella equivalent a la dobla
.
Tenia un pes de 4,55 g i llei de 23 3/4 quirats Des del principi del regnat fins al 1471 fou batuda amb la figura sedent del rei a l’anvers i castells i lleons al revers enrique viejo Després fou anomenada enrique nuevo o castellano i duia a l’anvers un castell i al revers un lleó
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes
guinea
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa introduïda per Carles II d’Anglaterra el 1663, d’un valor de 20 xílings i un pes de 8,53 grams d’or de 22 quirats.
Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges
testó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda del ducat de Milà des del segle XV, que duia la testa o cap del sobirà.
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una de les més…
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla…