Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
duro
duro amb l’efígie d’Alfons XIII nen (1899)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams encunyada des de l’any 1869, i també dels pesos de la seca de Madrid destinats a la circulació de les colònies de Filipines i Puerto Rico.
duro
Numismàtica i sigil·lografia
Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808
duro
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a qualsevol moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes.
peça
Numismàtica i sigil·lografia
Designació d’una moneda amb relació al seu valor nominal.
Així, peça de cinc rals catalans, peça de cinc sous , peça de quatre quartos , peça de vint pecetes Aquest terme s’utilitzà molt als Països Catalans, en relació amb la moneda forana, especialment la de Castella, com veiem en les expressions peça de quatre escuts o peça de vuit rals forts referint-se a la mitja unça o al duro, respectivament
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.
Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g
Josep Pellicer i Bru

Josep Pellicer i Bru
© J.Pellicer
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic.
President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de…
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…
xuc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de cinc pessetes d’argent o duro, encunyada a l’Estat espanyol des del 1869 fins al 1899, a la seca de Madrid.
durillo
Numismàtica i sigil·lografia
Nom amb el qual era conegut, popularment, el mig escut d’or espanyol, encunyat als s. XVIII i XIX, que equivalia al duro d’argent.