Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
trossell
Numismàtica i sigil·lografia
Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic.
Era de ferro i tenia forma allargada i cilíndrica, amb l’encuny en un dels extrems Per l’altre rebia el cop de martell que transmetia al cospell, situat damunt l’encuny fix o pila
piló
Numismàtica i sigil·lografia
En l’encunyació a martell, pila o encuny fix.
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…
pila
Numismàtica i sigil·lografia
Per a l’operació d’amonedament a pressió (a martell o a pic), part de l’encuny fixada a una base de fusta, damunt la qual hom posava la peça a batre que era percudida per la part mòbil de l’encuny.
bracteada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu; a la cara contrària hom hi observa el mateix dibuix, però amb relleus inversos.
Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa