Resultats de la cerca

La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la

Fou encunyada, també, la mitja corona L’encunyació fou suspesa entre el 1902 i el 1907

Amb les tècniques mecanitzades modernes, hom grava la gràfila durant l’encunyació mateixa mentre que, antigament, requeria una operació a part

Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació

Les disposicions emanades del rei Ferran II, l’any 1493, regulant la moneda catalana, determinaven la recollida d’aquestes parpalloles en el terme de quatre mesos, a fi que les seques n'aprofitessin el metall per a l’encunyació de croats

La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…

Substituïda per la moneda barcelonesa amb la incorporació del comtat al casal de Barcelona, aparegué de nou una moneda cerdana amb l’encunyació d’ardits i diners a Puigcerdà, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya a Catalunya el 1493

Durant la guerra contra Joan II, Pere IV, el Conestable de Portugal, autoritzà 1466 l’encunyació de croats i terços de croat de plata que imitessin els barcelonesos durant la guerra dels Segadors 1641 tornà a encunyar moneda obsidional d’argent peces de 5 rals i de 5 sous Durant la primera guerra Carlina, la Junta de Berga hi encunyà moneda mitja pesseta d’argent i una moneda de coure del 1840

Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques