Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
segell
Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…