Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
curt | curta
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de curs no legal per falta de pes.
onzè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
contrastar
Numismàtica i sigil·lografia
Comprovar, per comparació amb la unitat legal, el pes i la llei de les monedes o altres objectes valuosos.
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació i que val, com a màxim, el seu valor intrínsec.
contramarca
Numismàtica i sigil·lografia
Marca que hom posa en una moneda ja encunyada, l’objecte de la qual és modificar-ne o ratificar-ne el valor legal, l’àmbit de circulació o qualsevol altra característica.
pesseta
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
fals | falsa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda produïda fraudulentament per algú que no posseeix el dret d’emetre-la i que reprodueix, amb la màxima fidelitat possible, les monedes de curs legal, tot i que, habitualment, és d’una qualitat metàl·lica inferior quan es tracta de moneda no fiduciària.