Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
moneda menuda
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de més ínfim valor.
Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Al s XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.
Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g
pellofa
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
moneda catalana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…