Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cruzado
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or portuguesa medieval i moderna.
A mitjan s XV arribà a desplaçar el ducat venecià com a divisa internacional Pesava 3,51 g i la seva llei era de 23,75 quirats
blanca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval de billó
, múltiple del diner i de llei generalment baixa.
Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al maravedís d’or fet a Toledo per Alfons VIII (1158-1224).
Encunyat entre el 1172 i el 1218, fou la primera moneda medieval d’or batuda a Castella
miscal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal àrab, habitualment referida al dinar d’or (4,25 g).
Apareix sovint en la documentació medieval lleonesa i castellana per a referir-se a la moneda d’or andalusina
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval siciliana de compte que el 1222, sota el rei Frederic II, valia 1/600 de l’unça d’or.
bracteada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu; a la cara contrària hom hi observa el mateix dibuix, però amb relleus inversos.
Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa
moneda de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent, usat per a expressar quantitats molt elevades.
El talent i la mina a l’antic Orient i a Grècia, la lliura i el sou a l’Europa medieval i moderna foren unitats o monedes de compte
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
moneda menuda
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de més ínfim valor.
Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Al s XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas