Resultats de la cerca

Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana…

El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els…