Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…