Resultats de la cerca

Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi

Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g

No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la…

Coneguda també per reial doblenc , hom li assignà una llei de 3 diners menys que la pugesa 23% d’argent i talla de 132 peces el marc Prengué el nom de dobler i fou la moneda de billó més usual a les Illes

És de mòdul molt més petit que el de l’empremta principal, i, normalment, de tipus heràldic A Catalunya-Aragó el contrasegell reial tingué el seu punt culminant als s XIV i XV, particularment en els segells de les reines Amb la difusió del segell de placa i dels segells conservats dins una capsa de llautó, desaparegué aquesta mena d’empremta

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia

Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes