Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
centenionalis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Constantí el Gran i que fou encunyada fins després d’Arcadi.
Era de bronze amb un lleuger bany de plata, pesava entre 3,55 i 2,60 g i representava la centèsima part de la síliqua de plata
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
pirral
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere II de Catalunya-Aragó i Constança (1276-85).
El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília
flaó
Numismàtica i sigil·lografia
Segell gros o de majestat que representava el rei amb tots els atributs i els símbols de la sobirania des d’Alfons I de Catalunya-Aragó.
Pere III volgué que pengés dels pergamins en què hom concedia privilegis perpetus