Resultats de la cerca

Destacà pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica En aquest camp fou des dels anys cinquanta un dels capdavanters de la teoria del bascoiberisme Treballà també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses Mogente

Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi

Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…

El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…