Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
diner de doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana creada l’any 1222 per Jaume I, d’una llei de 2 diners i canvi de 88 sous el marc.
Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà
exerg
Numismàtica i sigil·lografia
Segment inferior d’una moneda, generalment separada de la resta de figures per una línia horitzontal que sol contenir alguna lectura, un símbol o un ornament.
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana d’or, imitació dels ducats italians, coneguda també amb el nom d’excel·lent de la magrana (per afegir aquest símbol a l’escut heràldic), i amb valor del doble castellà d’or.
El seu origen és la pragmàtica de Medina del Campo del 1497