Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
quadrigatus
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent del segle III aC, d’un pes de 6,8 g, que tenia una quadriga al revers.
mina
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània.
Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda danesa d’or, del s XIX, introduïda pel rei Frederic VI i encunyada també per Frederic VII.
Tenia un valor de cinc tàlers
alfonsí d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent iniciada a Sardenya per l’infant Alfons el Benigne i batuda a nom de Jaume II.
Tenia igual valor que el croat barceloní També era anomenat alfonsí de Sardenya
sextant
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda de bronze romana corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as), considerat compost de dotze unitats (unces).
Fou batuda constantment durant l’edat republicana Tenia gravada a l’anvers l’efígie de Mercuri i al revers una proa de nau
agramuntesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de billó (diners i òbols) encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell a partir d’Ermengol VII (1154-84) fins al s XV.
Tenia el mateix valor que els diners aragonesos circulants a Lleida i Tortosa fins al s XVI i inicialment també que els barcelonesos
perpra
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària bizantina nascuda de la reforma d’Aleix I el 1092.
Tenia llei de 21 quirats i pesava 4,40 g Substituí l' histamenon i el solidus , i fou encunyat fins la primera meitat del s XIV