Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
bulb
Anatomia vegetal
En algunes algues, disc basal de fixació en forma de cúpula.
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula…
citofaringe
Anatomia vegetal
Invaginació de la part apical de diverses algues flagel·lades de l’interior de la qual surten els flagels.
anteridiòfor
Anatomia vegetal
Conjunt diferenciat d’anteridis, pedicles i cèl·lules protectores estèrils, propi de l’aparell reproductor d’algunes algues, asprelles, etc.
braquiblast
Anatomia vegetal
Eix de creixement limitat i de ramificació més densa generalment que la de l’eix principal que apareix en algunes algues, per exemple en moltes rodofícies.
arquetal·lus
Anatomia vegetal
Tal·lus de tipus primitiu de les algues, en el qual les cèl·lules són totes semblants i susceptibles de dividir-se per bipartició, o de reproduir-se sexualment.
Si, després de dividir-se, es mantenen unides en agregats envoltats de gelatina, tipus palmelloide, en filaments, tipus trical, formen l' arquetallus típic Si les cèllules es mantenen aïllades com les clorelles i les clamidomones, formen l' arquetallus dissociat
bulbil
Anatomia vegetal
Òrgan d’acumulació de substància de reserva, propi dels caròfits, que consisteix en uns acumulaments de cèl·lules plenes de grans de midó i que es troba als rizoides d’aquestes algues.